Molts diners, molt poca ètica?

Aquesta lletra, està en procés d'una molt forta campanya de promoció. L'hem vist a per tot i atravessant fronteres fins ara mai vistes a la publictat. No seria estrany que un dia en una pasta alimentària per sopa, de les que són lletres ens trobéssim que la M ha estat substituida per aquesta de formes arrodonides.

Tot i que no és el tema que ocupa al blog, és bo aturar-se a parlar sobre la campanya. El cost és de 75 milions d'euros, per promocionar la unitat de negoci de Telefónica dedicada als mòbils a tots els països on la companyia està establerta.

Després d'un temops veient tan sols una lletra M en diferents moments, a la televisió en mig de programes o en forma de bafarads que surtien de la boca dels presentadors. Fins i tot, en les mateixes cortinetes es veia aquesta M. El secret però, es va perdre ja fa temps per Internet. La campanya va ser massiva i encara està viva. El nou logotip ha estat creat de la mà de Wolf Ollins. Caldria ressaltar que el cost per la companyia és relativament petit. Ho explica molt bé aquesta web:

http://www.alt1040.com/archivo/2005/04/07/la-nueva-imagen-de-telefonica-movistar-ii/

Fins aquí, tot molt bé. És una companyia privada que té molts diners i decideix gastar-los amb aquesta macrocampanya publicitària Les barreres les han trencat substiuint lletres M en titulars per el logotip de l'empresa. Aquí també podríem acceptar que ho fessin els diaris de distribució gratuïta, ja que viuen de la publicitat i la gent ja s'espera de tot, les grans campanyes que ocupen la portada i la contraportada són habituals i van començar quan 20 minutos va trencar la llança.

Però jugar amb les M's, ho ha fet el Marca i Muy Interesante. En aquesta última, la M del seu logotip ha estat substiuit per la mateixa M. Estem davant de premsa de pagament, la que el lector compra. No li hauria de suposar això una certa frontera ètica? Diuen els entesos que estem forrats contra la publicitat, però potser de tan entrar pot arribar crear rebuig, que el nostre públic no vulgui per veure que som igual que els altres. La publicitat doncs, guanya fàcilment la batalla contra l'ètica. Suposo que com a directors, l'oferta que ens faria Movistar seria tremendament suculenta. El codi deontològic doncs, el continuem guardant al calaix i el farem servir per acusar algú quan l'incompleix, sempre i quan se l'hagin llegit...

Vaja, res que ens pugui arribar a sorprende. D'aquí un temps ens tornarem a posar les mans al cap davant una altra campanya agressiva d'una gran empresa, parlarem del valor i de l'ètica, però res canviarà... Quina serà la pròxima?

Movistar

El Messenger, mitjà de (in)comunicació

Iniciar sesión. Aquest és un gest que fan cada dia moltes persones. Obrir el messenger, llegir el correu i establir una conversa amb persones ja conegudes que tenen una vinculació amb una adreça de correu electrònic a Hotmail - de Microsoft, és clar-.

Com parlàvem ahir sobre els blogs, els efectes que pot tenir sobre la societat - que centraríem en joves, sense fer discriminacions-, són encara desconeguts.

En el cantó dels temes positius, afavoreix la comunicació, ja que permet parlar amb gent a distància de manera instàntania. Es pot tenir relació amb persones només per aquests programes de missatgeria instàntania. Aquesta oportunitat de mantenir els lligams i no estar tan aïllat, són bons, és un bon aliat contra la solitud.

Per l'altra banda, les amistats sense el cara a cara treuen una falsa valentia de les persones. Dir les coses per escrit, com si fos una carta d'abans no sembla però una bona manera de dir les coses. Pot ser que ens serveixi per expressar més coses, qui sap, i treure'ns més sentiments, però cal donar la cara. Una declaració d'amor per el messeger? A algú li agradaria?

La relació amb la família, queda un cop més, danyada. Perquè parlar amb els de casa si davant de la pantalla i tens tots els teus amics?

A més, com se sap la comunicació no verbal transmet més informació que les paraules. Per tant, un simple text escrit en el que, si coneixem la persona, intentem posar-hi cara i ulls i una veu de la persona. Això dóna peu, a moltes mal interpretacions, explicacions mal donades... Tot un seguit de problemes i maldecaps que el cara a cara i una conversacio més fluïda i immediata solucionaria.

Blogs, bon o mal periodisme?

L'última revolució d'Internet són els blogs. Petits espais, en què les persones comuniquen diferents coses: opinions, el seu dia a dia, notícies d'actualitat...

La dimensió que pot prendre el fenomen encara és difícil, és molt verd i molts internautes desconeixen de la seva existència. Les interpretacions que en podríem donar varien molt en funció del respecte que ens imposin.

La seva utilitat rau en la de molts, per poder-se desfogar i tenir el seu espai propi d'opinió com tenen uns pocs privilegiats en les pàgines del diari. Tots tenim opinió, tots tenim coses per explicar i les necessitem comunicar i aquests espais permeten fer-ho. Molts experts tenen la possibilitat de trobar-se amb el seu públic unes minories que no tenen lloc en els mitjans de masses.

Els blogs tenen molt poder? O no deixen de ser uns espais pels pocs que saben que existeixen aquestes portes? És una forma de llibertat d'expressió, ningú ho dubta, però la facilitat que hi ha fa que quedi dispers i només pocs blogs travessen la línia de ser coneguts per uns quants amics. No poden ser, doncs, una manera de perdre força de moviments socials?

Tot són preguntes sense resposta, doncs. Caldrà veure si deixar que tothom opini no és més que una manera de deixar escrit el què pensem. Com un diari personal o d'opinions, més o menys fonamentades, els bitàcores són encara un misteri.

P.D. Recomanació d'un blog:

http://segueixlallum.blogia.com

Em trec el barret...

Xavier Sardà plega de Crónicas Marcianas. Així ho apunta avui la pàgina Vertele.com. Es pren un any sabàtic (teòricament, ha de tornar, però ja se sap que molts esperen el retorn de la sèrie Los 80, que estava anunciat pel mes de gener passat).

Així doncs, la decisió es farà pública en una roda de premsa que ha convocat la cadena per el pròxim dilluns. La decisó de descansar, sempre segons Vertele, ja la tenia presa però va aguantar fins la mort d'un amic íntim seu, Joan Ramon Mainat, que estava malalt terminal. Potser aquesta és una altra explicació, però de fet, amb Buenafuente perseguint-lo ha arribat l'hora de plegar i marxar amb el cap ben alt, sent el líder d'audiències en totes les temporades que ha combatut. Ha estat el botxí de més de 40 programes que no li han arribat ni a la sola de la sabata.

Val més una retirada a temps. Sardà marxa quedant com a líder 8 anys consecutius i sense cap rival que l'hagi atormentat molt. Segur que Maria Teresa Campos pagaria ara per poder marxar amb el cap ben alt, però plegar en aquests instants només està a l'abast de grans genis. Em trec el barret davant el gest de Sardà.

Una imatge val més que mil paraules?

Una foto. Només una foto?

Un home mort, al terra: Una dona plorant odi, ràbia, desolació, ira, impotència...

Aquesta foto va ser presa a la ciutat de Lleida durant la Guerra Civil en un bombardeig fet per les tropes feixistes del General Franco. Per a molts, per no dir per a tots, això no és més que una record per de temps passats. Però per algú, que a dia d'avui encara viú, són els seus pares.

El seu nom i cognom, Josep Pernau. Ex degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i actualment columnista de El Periódico de Catalunya amb la secció d'Opus Mei. Avui presenta la versió castellana de les seves memòries a Madrid, un any més tard que ho fessin en català, editades per Editorial La Campana, mab el títol Memòries. D'Arbeca a l'Opus Mei. Aquest senyor, a qui per un treball, vaig tenir el gust d'entrevistar, no només ha de conviure amb veure aquesta foto per recordar la guerra (va servir com a reclam publicitari per uns DVD's de la Guerra Civil aquest mateix mes i va sortir publicat a El Pais en l'edició de diumenge); sinó que també ha vist com s'hi canviaven els peus de fotografia i s'atribuïa a la lluita antifeixista de les guerriles de Tito a Iugoslàvia, durant la Segona Guerra Mundial, com a fotografies anònimes prese el segle XIX. en el mateix bombardeig, es va atacar l'escola on havia de ser Pernau en aquells moments, però no va poder ser-hi matriculat. Això, que no és més que un record molt dur per a ell, per a nosaltres, és una fotografia de tragèdia com una de tantes que hi han.

Des que sé la història de la foto, no la veig igual. M'és impossible veure-la uns segons sense sentir pessigolles a l'estomac. La cara de la dona, em fa mal veure-la. Posem-nos en el paper de Josep Pernau que un diumenge de l'abril del 2005 veu el seu pare mort a terra i la seva mare plorant. Què sentiríem? Quina gràcia ens faria?

Com diuen, les grans lliçons que rebem en aquesta vida són sense paraules. No sé si una imatge val més que mil paraules, però la reflexió que m'ha portat sobre l'ètica del periodisme aquesta fotografia i el què amaga darrere val més que moltes lliçons teòriques sobre el què és el periodisme i els seus valors.

3 apunts de telecinco

• Telecinco ha comprat els drets per emetre la quarta edició del concurs que va fer que aquest país es tornés boig cantant una cançó que ara sona a juràssic: el Europe's Living a celebration que amb la vergonya del temps ningú reconeix que va cantar i/o ballar. Però vaja aquest no és el tema d'avui. Ha començat el càsting del programa d'avui que segurament presentarà Jesús Vàzqueez, un noi per tot que té la cadena. El curiós del cas és que accepten a persones menors d'edat, de 16 anys cap amunt. Si veiessim persones treballant en una mina a l'Equador diríem que és explotació infantil però treure a joves a ballar (o en els pitjors dels casos nens com els d'Eurojunior i la María Isabel). El càsting durarà aproximadament un mes i acabarà a la ciutat de Barcelona. Són molts els que desconfien del possible èxit que pot tenir una nova edició del concurs, ja que de la tercera edició no en queda cap concursant conegut. A més, la cadena ja va emetre un programa com el de Operación Triunfo, que es deia Popstars, que també va passar sense pena ni glòria per la programació de TV.
• Carolina Ferre, que va ser regent dels matins de la cadena de Fuencarral enmig de l'ex-reina Campos i la nova Ana Rosa Quintan ha decidit rescindir el seu contracte amb la cadena, ja que l'espai que havia de substituir Pecado Original, no acabava d'aparèixer mai. Així, la nòvia d'Andreu Buenafuente queda lliure, tot i la intenció de blindar les estrelles de la seva cadena per part del seu conseller delegat Paolo Vasile.
• El retorn del programa Caiga quien Caiga està a punt d'arribar al seu final. La cadena acabarà el programa i en el seu lloc hi posarà un altre programa d'humor. Fa poc, Manel Fuentes va tornar els diumenges amb una nova edició de la Noche con Fuentes i Cia. Sembla doncs que el capità del vaixell va saltar abans que els altres per salvar-se de la crema.
• P.D. Respecte el post d'ahir i la nova batalla matinal, el guanyador ha estat Manuel Torreiglesias de Saber Vivir i a molta distància apareix el nou programa del Doctor Beltrán En Buenas Manos (14% share).

Dos apunts sobre Antena 3

Dos petits comentaris sobre fets que han passat últimament a la companyia de Sant Sebastià de los Reyes:

• Ha decidit suprimir La Granja de los famosos de la seva emissió els dimarts a la nit, segurament per la seva falta d'audiència. Ara, es farà tot un dia, els diumenges després de Un Paso Adelante.
• Seguint amb la línia del "còpia, enganxa" que parlàvem en un post anterior, Antena 3 ha incorporat a la seva programació dels matins un programa de salut, coincint en horari amb el mateix que fa Saber Vivir, és a dir aposta per un programa que entra en la seva tercera època, En buenas manos presentat per el Doctor Bertran. Caldrà veure l'audiència que té davant un espai molt consolidat com el de La Primera i que capitaneja Manuel Torreiglesias. Una nova batalla per la competència.

EGM, versió original

Avui tots els diaris recullen dades sobre l'Estudi General de Mitjans. És una de les mostres més clares de manipulació informativa, perquè tothom ressalta el què li interessa.

El Pais, parla de l'ascens seu i del lideratge que ostenta a la premsa generalista de pagament. Així, fent aquestes declaracions és líder absolut perquè el segon classificat que compleix les mateixos característiques és El Mundo, i estant a una distància de 800.000 lectors.

Tot i això, el diari més venut a Espanya és Marca, del grup Recoletos, seguit pel citat El Pais, que està seguit a la vora pel diari de premsa gratuïta 20 minutos.

Pel què fa la ràdio, la cadena SER continua com a líder destacada, tot i que la cadena COPE comença a retallar distàncies.

En ràdio musical, és Els 40 Principals els que són líders amb 2.756.000 oients, seguida per Kiss Fm a una considerable distància, 1.359.000.

Totes aquestes dades s'interpreten de moltes maneres a la premsa d'avui perquè com diuen, tot depèn del color del cristall amb el que es miri.

Las Cerezas

Un dels programes emblema de la nova TVE que prometia l'equip directiu de Carmen Caffarel era Las Cerezas presentat per Júlia Otero que venia de tenir molt èxit a les tardes de TV3, va acceptar el repte de competir en prime time amb un programa "diferent".

La seva sort però ha estat més aviat escassa. Sempre en dimarts però emès durant un temps en el late night per l'arribada de la segona part de Memória de España. Tot i que més tard tenia un share més bo, el programa no és un èxit. Els seus continguts són elitistes, sense que Otero ho vulgui. És massa interessant i massa relaxant poder parlar tranquil·lament. La seva audiència màxima es va donar amb la visita de Fran Rivera -el que els programes del cor buscaven i perseguien- i el ministre de defensa José Bono. Llavors, va aconseguir una audiència del 21,4%. Habitualment però, volta al 15%.

Cada programa de Las Cerezas costa, segons els sindicats 120.000€, un pressupost retallat després de no assumir els seus índexs d'audiència. Tot i que ens pugui semblar car, cada programa d'Andreu Buenafuente val el doble, segons s'afirma als fòrums d'Internet.

Tot i que sembla clar que el programa d'Otero no continuarà la temporada que ve, el seu futur ha estat rumorejat per les tardes del nou Canal Plus, que s'anomenarà Canal Cuatro (també segons els fòrums).

Utilitzar els mitjans

La mort de Joan Pau II va crear una expectació mediàtica mai vista fins llavors. La seva agonia des de la clínica Gemelli, els seus últims intents de parlar, la seva vetlla, l'anunci de la mort, l'obertura de la capella ardent i el seu enterrament són tots els esdeveniments que s'han viscut minut a minut a través dels televisors. Tots, testimonis de com Karol Wojtyla es convertia en un focus d'atenció mediàtica sense precedents i menys en un personatge reiligiós.
Va ser el primer Papa també que va saber treure profit dels mitjans, no els va veure com un element extrany i aliè sinó com una peça dins l'engrenatge de l'Esglèsia. La televisió també ha servit a l'Estat més petit del món per demostrar la imponent força que té -tot i que Stalin li tragués importància perquè no tenia exèrcit formal-.
La imatge del Joan Pau II la que per a molts és la única que coneixem com a màxim mandatari de l'Esglèsia Catòlica ha quedat, i mai millor dit, divinitzada . Van ser molts els que el divendres al matí van seguir per televisió l'enterrament del Papa -a Espanya, la majoria ho va fer per TVE1-. Un home que va saber transmetre i ser pròxim. Tot i que molts el recordem, per la nostra curta edat, com un personatge vell i sense força, la imatge que s'ha donat d'ell en motiu de la seva mort, el millora. Es sorprenen pels joves veure al Papa esquiant o fins i tot caminant dret, posant-se tot tipus de vestits típics de les zones que visitava. El trencar la barrera de la fredor li ha servit per convertir-se en una imatge respectada per a molts, creients o no. I tot gràcies al seu domini de l'imatge i/o el món de la comunicació.

Com una moto

Ahir es va iniciar una nova competició de motociclisme en les tres categories (125cc, 250 cc i Moto GP) al circuit de Jerez de la Frontera, que segons els experts és un dels millors del món en aquesta especialitat. Els pilots espanyols fan un bon paper en les diferents categories i arriben a ocupar posicions de pòdium.

El Mundial de Formula 1 que de moment està encapçalat per el pilot asturià Fernando Alonso de l'escuderia Renault. De moment sembla que Michael Schumaher amb el seu nou Ferrari no pot aconseguir grans marques. Pere Martínez de la Rosa, català, està fent també un bon paper en els entrenaments i va acabar cinquè en l'únic campionat que ha disputat, el de Bahrein.

Tot això, que sembla tenir poc a veure amb el món de la comunicació i té molt. Més enllà dels drets de retransmissió en propietat de TVE1 i Tele5 respectivament, aquest bon paper dels espanyols fa que les dues carreres aconsegueixin, quasi sense despentinar-se, unes audiències tremendes. No estan al nivell del futbol, l'esport rei, però no es pot negar que el món del motor atreu a un bon grapat d'espectadors.

Sense anar més enllà, les audiències que va tenir ahir TVE1 amb l'emissió de les carreres són:

• 125 cc ----> 1.506.000 espectadors / 30,3% share.
• 250 cc ----> 2.396.000 espectadors / 38,1% share.
• Moto GP --> 3.703.000 espectadors / 38,0% share.

Aquesta audiència tan fora de l'habitual i una resta de jornada bastant bona va portar a TVE-1 a liderar la jornada i acabar amb un cap de setmana rodó, sent líder dissabte -retransmissió del casament Princep de Gales i Camila Parker Bowles- i el citat diumenge.

Copia, enganxa

Antena 3 ha apostat per Alicia Senovilla perquè intenti millorar els fluixos resultats d'audiència a l'hora de la sobretaula. El programa La buena onda de la tarde, no és més que una còpia del que ja feia Agustín Bravo i que va acabar desapareixent.
Senovilla, que tenia més audiència els matins que la mateixa Campos, no està de sort en una franja tant competitva (Aquí hay tomate, telenovel·les de TVE1), la seva audiència ronda el 15%.
La solució no és doncs anar copiant i enganxant els mateixos programes amb les mateixes paraules i col·laboradors. A la cadena de Planeta li interessa guanyar share en aquests franja, ja que fa que no sigui el líder en el global dels dies, i aquest recaigui sobre Telecinco, la competència directa. La solució és un canvi profund de programació a tota la tarda.
De moment, tot i l'audiència que acompanya a Senovilla allà on va, La buena Onda és un d'aquells programes que està en coma esperant que la paciència dels directius s'acabi... o un miracle de Déu, però amb la feina que se li ha girat ara...