El país de la lluna lunera
pol·lèmica/ APAREIX UNA BODA HOMOSEXUAL ALS LUNIS
El passat dia 18 de maig va aparèixer a les 8 i mitja del matí una imatge d'un enllaç homosexual. Era dins l'espai Telelunnis on s'emetia el reportatge titulat "Bodes diferents". Hi havia el casament d'una parella formada per una noia espanyola i un noi ugandès, dos catalans casant-se amb un ritual ancestral i dos homes que es casaven.
Potser sí que això és propganda del partit polític que està al govern (com la fa la COPE pel PP), però no deixa de ser una realitat força immediata al nostre país. Les crítiques no s'han fet esperar, al costat d'una felicitació del Col·lectiu Gay i Lesbià. El psicòleg de la fiscalia de menors afirma la importància de "tenir molt en compte el que veuen els nens". Això és evident, però... no només els nens miren la televisió a dos quarts de vuit del matí. Crec que hauríem de pensar que les imatges d'un noticiari també poden ser dures. Molt més que un petó o una imatge d'amor entre dues persones que s'estimem però amb l'única pega que són del mateix sexe.
Dels experts consultats per El Periodista Digital em quedo amb la de "un nen no deixa de fer una cosa perquè no ho vegi". I de fet, trobo que el debat en aquest aspecte és bastant inútil. No crec que un nen prendrà tendències homosexuals per veure-ho a la tele. Almenys, no només per això. No tothom fa el què veu per la televisió (tret de casos mooooolt concrets). Potser, aquest infant pel que es pateix tant pot acabar sent un adolescent que fa el préssec al programa Flaixmania. Avui, dues noies que es declaraven lesbianes i parella, primer s'han dit el nom el porc perquè una s'havia liat amb el cosí de l'altra. Després han explicat intimitats relacionades amb la nata (tenien com a molt 15 anys) i finalment, s'han fet un petó als morros. Realment, el problema són veure la realitat? No hi ha altres erros en l'educació que oferim i la manera de viure que s'inculca?
Realment, cal posar un anunci a El Pais titulat "Alerta" en el que s'afirma que l'entrada en vigor de la llei de matrimonis homosexuals "suposarà un augment de la SIDA i les enfermetats d'origen homosexual", "gays de tot el món buscaran refugi a Espanya" i "s'inculcarà des de les escoles que la unió sexual és una part de la cultura espanyola"? Realment, crec que il·legalitzar l'estupidesa seria un gran servei als sentiments de les persones.
los lunnis
posted by Jorx at
9:08 p. m.
2 Comments:
m'ha sorpres aixo dels lunnis, crec que mai abans s'havia parlat daquest tema en un espai infantil.Trobo que està bé però trobo més important que se'n parli de pares a fills xq es l'unica manera que els fills de parelles homosexuals es sentiran comodes i integrats en el futur.la meva opinio personal sobre el tema és que trobo molt més enriquidor per la formació personal d'un infant uns pares homosexuals que s'estimin i que es respectin que no una familia de parella heterosexual on tot son crits i fredors.Hi han moltes combinacions i penso que la tendencia sexual de la parella potser es el que menys influeix en el creixement d'un nen sino l'afecte que rep i que veu.se quees molt topic i que no he descobert la sopa d'all pero potser les coses realment son molt mes senzilles del que les fem.Per cert, ahir vaig anar a veure "reinas" que parla sobre la homosexualitat desde una vessant bastant humorística.
By
Elle, at 11:18 p. m.
Molt bones!
Dir primer de tot que, com a l'Elma, també m'ha sorprès això dels Lunnis, però ha estat una sorpresa agradable (cosa poc freqüent en temes relacionats amb emissions de programes en mitjans de comunicació). Personalment crec que la gent li està donant massa importància al "què serà dels fills" amb un problema que, realment, no és tan important. Hi ha mil coses més que cal canviar de les programacions televisives en els horaris infantils però que com que són social i moralment acceptades, no es fa. Això sí, quan hi ha algun tema que està "tacat" per allò que un col·lectiu religiós anomena "immoralitat" aleshores ja hem de posar el crit al cel, resar vuit ave maries i flagelar-nos l'esquena.
Les coses no funcionen així.
La realitat homosexual serà un problema no perquè existeixi, sinó perquè se la vol continuar considerant tema tabú. Les excuses psicològiques són fum, invents que la gent a qui no convé que les coses es relativitzin crea per confondre, separar i provocar odis o vergonya. Què costa explicar a un nen que de la mateixa manera que un home i una dona s'estimen, no es poden estimar dos homes o dues dones? és que, com tot, té la seva perspectiva simple, la perspectiva que accepta que és un fet que es viu, i un fet que hi és en la societat, que negar-lo és negar una part de la realitat rere un ocultisme que, trobo, és del tot innecessari. En l'amor no hi ha sexes, les coses van molt més enllà d'una diferència de tendència sexual o d'una cosa física. Dubto molt que pares o mares gais i lesbianes esperonin al seu fill o filla perquè es torni gay o lesbiana... ho trobo igual d'absurd que els pares que no entenen que un fill s'hi torni.
Si és que...per favor...quan se n'adonarà la gent que el que realment compta és trobar i assaborir allò que ens pot fer feliços? Que cap judici compta si s'enfonta a un somriure sincer?
-molt bo el nom de la secció-
By
Anònim, at 9:49 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home