Girar la truita

El Barça és el campió de Lliga. A 2 jornades del final, sense ajut dels arbitres ni punts obscurs. Ha estat el millor equip i el que realment mereixia guanyar. A més, la temporada del Barça pot ser la que tingui un percentatge de punts obtinguts més elevats, un bota d'or i un Ricardo Zamora. De mentre, el Madrid porta ja dos anys sense guanyar absolutament res.

Ara suposem que som del Madrid (i del PP), i que som periodistes (tot i que els que compleixen aquest patró més valdria anomenar-los treballadors/mercenaris de mitjans de comunicació). Ens sentim humiliats i malament perquè a més, el president del govern que va aconseguir els vots manipulant el 14-M bla, bla, bla... és del Barça. Què hem de fer per treure l'orgull espaÑol?

Només cal esperar que el cava faci el seu efecte i convertir un "Madrid, cabrón, saluda al campeón" dit per Eto'o, el pichichi, i ja tenim l'excusa perfecte. Passem de perdedors i derrotats a uns màrtirs i uns humiliats. Posem la maquinària en marxa i engegem l'espersor de merda, sense oblidar en cap moment que Zapatero és del Barça i aprofitem per treu-re algun vot (?) pel partit. Ho considerem un insult, ens fem els ofesos i així tothom s'oblida de la festa en la que es veia un equip unit i feliç, una cosa que d'altres pagarien amb diners. Ho resumim tot en això i si convè diem que alguns jugadors duien unes estalades i ens posem les mans al cap "Estan desmontant Espanya". Un cop es fa un embolic i crispem l'ambient ens rentem les mans. M'imagino que si Raúl o Beckham haguessin dit el mateix dirigint-se al Barça caldria riure'ls les gràcies. Però no, aquest ni és l'equip del poder... dels mitjans de comunicació.

Aquesta opció és ben humana. Hi ha part del col·lectiu racional (?) que quan veu que ha posat la pota i té l'orgull pels núvols espera que a qui ha ofès faci qualsevol cosa, per mínima que sigui, per girar la truita i fer sentir culpables als altres. Una manera de guanyar mentre la gent desperti...