No tinc paraula
Enric Marco, un refugiat als camps de concentració nazi.
Aquesta és la història que ell s'havia encarregat de repartir arreu. A xerrades a escoles i instituts i l'havia vengut arreu. Fins i tot, va ser president de l'Amical de Mathausen.
Jo vaig ser una víctima de les seves mentides i que ara se sent estafats. Saber que ara tot una versió sàdica de l'hora del conte diguem que et fot molt. Les seves anècdotes (que no vol dir que siguin positives i divertides) de la seva estada amb els nazis servien per donar exemples al projecte de neonazi (o membre del col·lectiu Joves Que portem la contrària), no eren res. Pols embellida i envellida, històries macabres que, ningú s'atrevia a dubtar d'elles. Ningú dubta de la barbàrie ni de les seves històries, perquè ens sembla impossible que algú se'n pugui arribar a aprofitar... Ni tan sols la seva família ho sap, però no els hi ha tingut en compte (segons ell).
La història es veritat a mitges, segons a dit a Els Matins a TV3. Ha demanat excuses a Maria Galiana, l'àvia de Cuéntame, perquè van participar en un documental de manera conjunta. La seva resposta, no té pèrdua: "Yo le comprendo, yo también soy actriz".
El pastís l'ha descobert Benito Bermejo, que investigant sobre el camp de concentració on suposadament havia dit que estava Marco, va veure que a les llistes del camp de Flossenburg, ell no hi era.
"La primera alarma surgió cuando escuchaba lo que contaba, quien ha estado allá tienen pudor para contar las cosas y él no"
"Ni él mencionaba a alguien que había conocido ni que recordase"
"Personas como Marco tienen especial mano con las manos, sabe elegir los momentos coloristas y que proporcian más sensación al público"
Enric Marco intervenia seguidament:
"Sí que sóc supervivent de la barbàrie nazi, la Gestapo i les forces de seguretat"
"Com s'atraveix algú a dir que no era dels seus únicament per haver estat en un camp de concentració"
"Les meves imatges no han de crear impacte, no són per això"
"Jo he converit la meva vida en una causa i a partir de la causa he emmascarat la meva vida"
"Em mereixo l'escàndol que s'ha creat al voltant de la meva persona"
Les seves paraules, les seves històries explicades a diferentes llocs, entre els el Congrés dels Diputats, eren quasi calcades. El mateix to de veu, les mateixes repeticions. Tot són fils que es lliguen ara. A alguns els recordarà a Colin McKenzie i la Vertadera Història del Cinema, documental dirigit per Peter Jackson abans de fer la trilogia de El Senyor dels Anells.
Com deia Josep Maria Terricabras: "Ell és un mentider que diu la veritat". Però ara, quin valor tenen els milers de paraules que ha vessat als estudiants? Quants quillos podran pensar el que diuen els negacionistes, que res ha existit? Quant mal ha fet als que SÍ que van estar allà? I tot perquè? Per protagonisme? Hi ha coses amb les que es pot jugar, però amb un genocidi, crec que no.
Fins a on podem arribar?Tot i que és l'article més llarg que he escrit, no tinc paraula...
Marta Campo ha escrit també sobre aquest tema al seu blog: http://segueixlallum.blogia.com
No tinc paraula
posted by Jorx at
8:32 p. m.
3 Comments:
Molt bones!
Impressionant la frase de Terricabres, la trobo molt bona. I és que, realment és així... independentment de la indignació, la decepció o tot allò que aquest tipus ens ha fet sentir, la seva lluita mereix ser recordada i alabada. El problema és quan tothom qui l'ha seguit se sent burlat. Perquè ens ha tingut enganyats a tots. Els enderrocaments dels ídols sempre són traumàtics... els mites són una fal·làcia. Realment opino ke no calia això, no calia mentir, però que fent-ho ens ha obert a tots moltes portes i ha ampliat el nostre coneixement sobre l'holocaust, sobre el patiment. Potser ell no ho va viure en la pròpia pell, però sí ke ha descrit fantàsticament allò que han viscut els altres. Com a persona? Sí, pot ser considerat un hipòcrita i, sí, les seves declaracions tindran moltes més conseqüències que una simple indignació massiva perquè evidentment alimentarà les teories negacionistes. Ara bé, com a veu? Com a veu en el meu esquema de valors encara està per sobre de moltes coses, com a veu, en mi, Enric Marco encara no ha emmudit.
By
Anònim, at 8:37 p. m.
Hola!
M'agrada molt aquest article sobre l'Enric Marco i, de seguida que l'he vist he tingut ganes de fer-ne un comentari perquè jo també sóc una de les moltes víctimes de les seves historietes; encara que no sé si realment ens podem considerar víctimes.
Jo no crec que aquest home sigui un estafador, però no trobo la paraula per definir el què pernso. Crec que és molt trist que una persona s'inventi la seva vida per tal de que la gent li faci cas, però jo no em sento enganyada, sinó més aviat descebuda, perquè recordo a Marco explicant-nos anècdotes i li veia a la cara el patiment i ara, se'm fa extrany pensar que tot era simplement fingit: no me n'acabo de fer el càrrec.
Avans per mí Marco era "el senyor que va viure en un camp de concentració i ens va venir a fer una xerrada" i ara simplement serà "el senyor que deia que havia estat en un camp de concentració...". Suposu que ara serà difícil creure res del que digui.
By
Anònim, at 7:13 p. m.
Hola irene!
Gràcies pel teu comentari. El que passa és que les víctimes tenen ja una edat molt avançada i cada cop en queden menys. El problema de l'Enric Marco va ser explicar les coses en primera persona del singular en lloc de fer-ho amb tercera del plural. Només per això i per prendre el lloc a qui realment va patir el desastre dels camps d'extermini. Té un problema de protagonisme que li ha costat acabar al mateix lloc que Alfredo Urdaci, el calaix dels mentiders.
By
Jorx, at 3:54 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home