Una imatge val més que mil paraules?
Una foto. Només una foto?
Un home mort, al terra: Una dona plorant odi, ràbia, desolació, ira, impotència...
Aquesta foto va ser presa a la ciutat de Lleida durant la Guerra Civil en un bombardeig fet per les tropes feixistes del General Franco. Per a molts, per no dir per a tots, això no és més que una record per de temps passats. Però per algú, que a dia d'avui encara viú, són els seus pares.
El seu nom i cognom, Josep Pernau. Ex degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i actualment columnista de El Periódico de Catalunya amb la secció d'Opus Mei. Avui presenta la versió castellana de les seves memòries a Madrid, un any més tard que ho fessin en català, editades per Editorial La Campana, mab el títol Memòries. D'Arbeca a l'Opus Mei. Aquest senyor, a qui per un treball, vaig tenir el gust d'entrevistar, no només ha de conviure amb veure aquesta foto per recordar la guerra (va servir com a reclam publicitari per uns DVD's de la Guerra Civil aquest mateix mes i va sortir publicat a El Pais en l'edició de diumenge); sinó que també ha vist com s'hi canviaven els peus de fotografia i s'atribuïa a la lluita antifeixista de les guerriles de Tito a Iugoslàvia, durant la Segona Guerra Mundial, com a fotografies anònimes prese el segle XIX. en el mateix bombardeig, es va atacar l'escola on havia de ser Pernau en aquells moments, però no va poder ser-hi matriculat. Això, que no és més que un record molt dur per a ell, per a nosaltres, és una fotografia de tragèdia com una de tantes que hi han.
Des que sé la història de la foto, no la veig igual. M'és impossible veure-la uns segons sense sentir pessigolles a l'estomac. La cara de la dona, em fa mal veure-la. Posem-nos en el paper de Josep Pernau que un diumenge de l'abril del 2005 veu el seu pare mort a terra i la seva mare plorant. Què sentiríem? Quina gràcia ens faria?
Com diuen, les grans lliçons que rebem en aquesta vida són sense paraules. No sé si una imatge val més que mil paraules, però la reflexió que m'ha portat sobre l'ètica del periodisme aquesta fotografia i el què amaga darrere val més que moltes lliçons teòriques sobre el què és el periodisme i els seus valors.
posted by Jorx at
5:17 p. m.
1 Comments:
Estic d'acord amb l'escrit. Tota fotografia conté una història potser molt més valuosa que la imatge en si, un rerefons potser molt més atractiu. Sovint hem sentit l'expressió "Una imatge val més que mil paraules"... personalment no hi estic d'acord. Una imatge és un congelar el temps, un deixar de tenir referents i fixar-se només en un instant que pot no haver estat crucial pels segons que l'han seguit... com podem confiar en un fantasma del present? No hi ha res que s'hi refereixi, res que indiqui el per què qui apareix en aquella foto hi apareix com hi apareix, cap raó, cap context, només allò, i que la gent en tregui conseqüències... malament.. Novament sorgeixen prejudicis i falses idees. Paraula i imatge no tenen per què ser contràries... "Una imatge val més que mil paraules" no!! Una imatge val més AMB mil paraules que l'expliquin. Compenetració en comptes d'eliminació. Potser coneixent una mica més les coses aprendriem a no ser tan hipòcritament limitats.
By
Anònim, at 8:05 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home