És veritat, tot és mentida...

Aquest any se celebra el quart centenari de la publicació de l'obra Magna de Miguel de Cervantes, el Quixot. L'obra tenia com una característica destacada la seva versemblança, explicar una cosa que sembli real, però que en el fons no ho és.

Fer creure les coses, l'art de dir mentides... i que et creguin, és una de les habilitats del comunicador. Podríem parlar sobre si no dir tota la veritat és mentir, però això dóna per fer un altre article. Som innocents... o som tontos? perquè ens creiem tot el què veiem, tot el què ens sembla real (normalment quan ho veiem amb imatges, amb dades, amb fotos)... ?

Un es fa aquestes preguntes quan se sent enganyat quan cau de quatre potes en les trampes, en els carmels tan ben posats que... perquè no agafar-los.

És veritat, no podem estar sempre dubtant i analitzant si tot el què ens expliquen és veritat, aquesta és la feina del periodistes, desentrallar la veritat, comparar versions, mirar agudament i amb un punt de distància tots els fets. Però què passa quan ni la societat es pot fiar de qui li dóna la informació? Paranoia col·lectiva? No, el què fem és viure enganyats, perquè sí perquè som uns comodons i la veritat ens faria massa mal... per això, ignores les coses amb les que no pots lluitar, però tot i així no deixen de ser-hi.