La crònica negra, periodisme?

Les televisions espanyoles ofereixen al llarg del dia un seguit d'espais en els quals es tracta el què es coneix com a crònica negra. Al matí, els tres magazins que s'emeten tracten en alguna secció temes d'aquests. Es basen bàsicament en gent que explica com la seva germana ha estat violada, com se els hi ha cremat la casa etc. A vegades, no només hi ha una veu en off sinó que també el testimoni en rigurós directe dels afectats. Mai he entès com la gent accedeix a explicar aquestes coses a la televisió, tot i que caldria veure si hi ha algun tema de convençiment per part dels reporters desplaçats. Un cop allà, comença el derrumbament moral dels afectats. Aquest divendres, al programa Cada día -Antena3- tenia una connexió amb una dona que havia perdut els dos fills mentre ella havia sortit a comprar el pa. Després d'explicar les seves penes i vessar moltes llàgrimes davant de l'audiència, la presentadora anava insistint amb preguntes. Feia cara de pena la Campos, però vaja, si veus que algú està compartint el dolor amb tanta gent, el millor que s'ha de fer (seguint la escassa ètica periodística existent) és tallar la connexió. Però vaja, després de burxar-la una bona estona, la Campos li va dir que volia mantenir el contacte i seguir el seu cas i oferir-li ajuda en tot el què pogués (un patró que en altres ocasions ha seguit Ana Rosa Quintana i segurament Inés Ballester).
No sé perquè, i deixeu-me que sigui malpensat, en aquests moments ni s'enrecorden del nom de les persones, el que segur tenen en ment és el share d'ahir, per cert, la Campos més que la reina de las mañanas ha passat ha ser una simple ventafocs...