Utilitzar els mitjans

La mort de Joan Pau II va crear una expectació mediàtica mai vista fins llavors. La seva agonia des de la clínica Gemelli, els seus últims intents de parlar, la seva vetlla, l'anunci de la mort, l'obertura de la capella ardent i el seu enterrament són tots els esdeveniments que s'han viscut minut a minut a través dels televisors. Tots, testimonis de com Karol Wojtyla es convertia en un focus d'atenció mediàtica sense precedents i menys en un personatge reiligiós.
Va ser el primer Papa també que va saber treure profit dels mitjans, no els va veure com un element extrany i aliè sinó com una peça dins l'engrenatge de l'Esglèsia. La televisió també ha servit a l'Estat més petit del món per demostrar la imponent força que té -tot i que Stalin li tragués importància perquè no tenia exèrcit formal-.
La imatge del Joan Pau II la que per a molts és la única que coneixem com a màxim mandatari de l'Esglèsia Catòlica ha quedat, i mai millor dit, divinitzada . Van ser molts els que el divendres al matí van seguir per televisió l'enterrament del Papa -a Espanya, la majoria ho va fer per TVE1-. Un home que va saber transmetre i ser pròxim. Tot i que molts el recordem, per la nostra curta edat, com un personatge vell i sense força, la imatge que s'ha donat d'ell en motiu de la seva mort, el millora. Es sorprenen pels joves veure al Papa esquiant o fins i tot caminant dret, posant-se tot tipus de vestits típics de les zones que visitava. El trencar la barrera de la fredor li ha servit per convertir-se en una imatge respectada per a molts, creients o no. I tot gràcies al seu domini de l'imatge i/o el món de la comunicació.