Perdonin... només volem ser periodistes

formació/ LA DESMOTIVACIÓ A LES FACULTATS DE PERIODISME

A les facultats de periodisme el número de baixes d'estudiants és constant. Ho dic perquè les classes cada cop estan més buides i saps de gent que plega esglaonadament. Gent que està farta del pa que es dóna a la facultat (en el meu cas, la de Ciències de la Comunicació de la UAB). Les classes plenes i rostres de gent que ja no veuràs més, gent que han vist que no estaven en el lloc correcte i que res és el què era.

Com desmotivar un alumne? Aquesta és la pregunta que potser es fan els professors i equip de deganat. Com podem fer que de quatre classes de periodisme de 380 persones la gent plegui? Sona a macabre, però si els professors i companyia toquessin més la realitat (això que són periodistes i ho haurien de fer així) sabrien que alguna cosa passa, que no és normal.

Alguns dels que arriben venen per aprendre a escriure, molts volen dedicar-se a això, però en el seu lloc la realitat els hi ofereix una reposició dels capítols d'Història de Catalunya i Espanya que ja havien vist a 2n. de Batxillerat. Precisament a uns alumnes que tenen com a mínim un set i mig i que per tant, venen suficientment preparats com per a repetir el mateix. Potser aquestes assignatures d'història són per emplenar i fer una carrera de quatre anys... A més estant a primer any i l'alumne pot gaudir durant tot el curs de sis hores setmanals d'història: de la comunicació, del món actual, de catalunya contemporània i els mitjans de comunicació. Maldites les hores perdudes. I apa, un periodista aprendrà com era una ràdio o el telègraf elèctric. Sí senyor, una universitat preparada pelfutur.

Pitjor de tot. La història és present en altres camps. Per exemple, a primer de periodisme els alumnes trobaran a l'assignatura de tecnologia el contacte amb les càmeres professionals (?). Semblen tretes del museu d'arqueologia la veritat. Si et queixes o poses en dubte la vàlua que pot tenir per un periodista que es mourà aviat en el món digital dominar una Umatic o el sistema Betacam t'enxufen el rotllo de que falten diners. Et fan veure que la situació és precària per docents i alumnes. Després, se n'anirà a la zona de despatxos docents amb uns acabats de fusta i d' "obra nova". Maldita la mala repartició del béns.

En informàtica et diuen que no tenen els millors programes perquè són cars. No tenen el QuarkXPress perquè val 3.000€ i clar, un per cada ordinador és impossible... Quan algú et diu això et ve de gust demanr-li que t'ensenyin els prop de 500 cd's amb el Pagemaker... un per cada ordinador, és clar. Maldites les preses de pèl.

I finalment, la resta de classes que es divideixen amb dos grups: els periodistes de la Vella Escola (suposo) i els Pessimistes. Els primers es caracteritzen per una obsessió per les normes de redacció. Tant és que et puguis expressar millor d'una altra manera, tu has de fer allò sigui com sigui. Amb el temps veuràs que les seves prèdiques de capellà xoquen amb la realitat. Encara recordo quan un professor em va tatxar un titular perquè hi havia l'expressió "dónar llum verda". Al cap d'uns dies, aquella expressió sortia en el titular de portada del diari El País, el benerat. Per la seva banda, els pessimistes són aquells que et diuen que no hi ha feina, que tot és molt precari i que si vols ser algú has d'abaixar-te els pantalons... filosofia que algun alumne ja ha après a la perfecció. Reprodueixo textualment les paraules d'un futur periodista: "Si per arribar a dalt has de llepar culs, els llepes". Maldita la prepotència.

Crec que cal una rentada d'estòmac a la facultat i a la manera de veure les coses. No calen assignatures per emplenar. S'han de distribuir millor el temps dedicat a les assignatures: calen sis hores setmanals d'història i només tres de redacció i locució als mitjans audiovisuals? Cal dir a la gent que la cosa està fatal i convertir molta part del temps en una espècie de tercer de batxillerat? Hi ha coses que haurien de canviar pel bé de tots, pel bé de periodistes i de la mateixa societat.