És veritat, tot és mentida...

Aquest any se celebra el quart centenari de la publicació de l'obra Magna de Miguel de Cervantes, el Quixot. L'obra tenia com una característica destacada la seva versemblança, explicar una cosa que sembli real, però que en el fons no ho és.

Fer creure les coses, l'art de dir mentides... i que et creguin, és una de les habilitats del comunicador. Podríem parlar sobre si no dir tota la veritat és mentir, però això dóna per fer un altre article. Som innocents... o som tontos? perquè ens creiem tot el què veiem, tot el què ens sembla real (normalment quan ho veiem amb imatges, amb dades, amb fotos)... ?

Un es fa aquestes preguntes quan se sent enganyat quan cau de quatre potes en les trampes, en els carmels tan ben posats que... perquè no agafar-los.

És veritat, no podem estar sempre dubtant i analitzant si tot el què ens expliquen és veritat, aquesta és la feina del periodistes, desentrallar la veritat, comparar versions, mirar agudament i amb un punt de distància tots els fets. Però què passa quan ni la societat es pot fiar de qui li dóna la informació? Paranoia col·lectiva? No, el què fem és viure enganyats, perquè sí perquè som uns comodons i la veritat ens faria massa mal... per això, ignores les coses amb les que no pots lluitar, però tot i així no deixen de ser-hi.

Això ja no és vida

Demà serà l'últim dia que es veurà el programa Esto es vida. El programa de tardes de TVE, que portava unes quantes setmanes no sumant ni un 10% d'audiència, passarà a millor vida. Tot i que s'esperava que fos un vaixell insígnia de la nova programació, el nou talante de televisió espanyola, la sort no ha estat a favor ni del programa ni del seu presentador, Juan Ramón Lucas, que des de que va abandonar els informatius de Tele5 ha portat una trajectòria molt irregular.
El programa estava produït per El Mundo TV, la mateixa que cada dilluns a la nit emet Siete días, siete noches a Antena3. El director de la productora, Melchor Miralles ha afirmat que s'ha arribat a un acord amistós i cordial entre les dues parts, que veien com tot anava de mal en pitjor al programa que cada cop tenia més blocs publicitaris i una durada menor.
Demà doncs serà l'últim dia d'aquest programa que no ha comptat amb el suport de l'audiènica, va arribar a superar el 23% només en un dia, el que la guanyadora d'Eurojunior, María Isabel, acudia al plató. La resta de cops no ha passat del 18%.
La mateixa sort però han seguit quasi totes les apostes de la nova direcció de RTVE, encapçalada per Carmen Caffarel. Las cerezas, La Azotea i la nova temporada d'Urgencias són una mostra de que cal una forta remodelació dels continguts, ja que potser la televisió més culta i de menys cor no serveix a un país que és incult i morbós.

ABANDONAR EL TRO

Maria Teresa Campos, la que amb Tele5 s'havia convertit com a líder indiscutible dels matins de la televisió espanyola, ha de deixar el tro. Fins i tot una tímida Carolina Ferre va poder guanyar-la. Antena 3 no li ha probat gens a la malaguenya, perquè fins i tot l'aposta de televisió espanyola és més forta que ella. És tercera fent el mateix programa que a TL-5, canviant-ne el títol i prou.
Com diu la sabiesa popular, qui riu últim riu millor. I això deu estar fent Paolo Vasile, conseller delegat de Tele5, quan la Campos li va deixar anar un gilipolles en públic i dient-li que tothom marxava de la cadena perquè ningú l'aguantava. El temps ha posat a tothom al seu lloc -sense valorar si per sort o per desgràcia- i ara l'audiència d'Ana Rosa Quintana és quasi el doble de la del programa de la Campos. Mai és massa tard per poder riure dels altres. A Carlotti, conseller delegat d'Antena 3 no li deu fer gaire gràcia tampoc que el programa de Televisió Espanyola, Por la mañana, amb un pressupost molt més reduït (només cal veure els decorats) tingui uns 5 punts més d'audiència.
I qui va marxar de Tele5 també dels matins era la presentadora de la Mirada crítica, Montserrat Domínguex va acceptar una oferta d'Antena 3 que l'ha portat a tenir molt poca audiència. El seu Ruedo Ibérico, és també la tercera opció dels més matiners, a gran distància de La Mirada Crítica, ara amb Vicente Vallés i Los Desayunos de TVE que amb Pepa Bueno són els líders, mantenint un frec a frec amb l'oferta de Vallés.
Aquests fets demostren que un presentador no ho és tot, que també té molta importància l'embolcall del programa, molt més que l'ego i els diners que et puguin pagar alguns... que no aconsegueixen pujar l'audiència.

CON PRISA, I MAI MILLOR DIT

El grup Promotora de Informaciones, S.A, PRISA, sembla està a punt d'aconseguir que la seva cadena generalista, Canal +, pugui emetre en obert. Això és el què tothom sap i es diu en xiuxiueig cada cop que es parla del tema.
Les males veus i no tan dolentes diuen que és un favor que Zapatero deu a Polanco, president de l'entitat, per haver-lo portat a la Moncloa el 14 de març, després del suport que va rebre aquells dies de la SER, entre d'altres mitjans controlats per la societat acusant clarament de manipulació al govern del PP.
Aquest és un rumor que fa temps que se sent i que de mica en mica es va esvaint. Ja fa temps, la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega va deixar anar un globus sonda dient que es podrien donar noves llicències. Només hi ha tres opcions perquè això sigui així: privatitzar un canal de TVE, donar la llicència per la cadena Quiero, o deixar que Canal + emeti en obert. Tot fa indicar que la tercera opció serà la definitiva, a relativament pocs anys de l'apagada analògica al nostre país.
Els populars i les altres cadenes privades, ja s'han mostrat contràries. Els primers perquè PRISA ha mostrat tenir una tendència socialista i això es tradueix en un perill electoral, algú que pot informar en contra del què ells volen i la gent hi pot accedir apretant un simple botó del comandament. Els altres dos, es preocupen perquè suposa haver de repartir el pastís amb un altre comensal que no és gaire benvingut. Menys diners, menys quota de pantalla... evidentment la idea no satisfà ni a Telecinco ni a Antena 3.
De mentre, cada cop que es pregunta a Zapatero diu que el què es vol és oferir més pluralitat informativa. Ai... visca els eufemismes, però crec que per aquí el talante no cola...

LA MALA SORT DE TVE

Televisió Espanyola fa temps que ha perdut el rumb. Seria injust culpar a l'actual direcció, que ja a agafat la cadena amb un problema que s'arrossegava de mica en mica. La seva hegemonia ha anat baixant i s'ha trobat pels terres, sent la tercera o fins i tot la quarta alguns dies pel què fa a audiència. Les cadenes privades continuen amb augment i Telecinco ja va ser la televisió més vista al nostre país el darrer 2004.
Un dels principals motius de la crisi, acompanyada de gravíssims problemes econòmics que s'arrosseguen i posen pals a les rodes al desenvolupament de diferents projectes, és que la població ha desgastat molt TVE després d'una època del partit popular molt manipulada i sacsejada per una mala presentació davant l'opinió pública. Ara, amb el canvi de color a les urnes, Carmen Caffarel vol recuperar un prestigi que les rivals no han tardat en aconseguir. Intenta seguir el model de televisió pública pre-PP, olvidant que la societat dels 80- principis dels noranta és basat diferent a l'actual. Poques són les apostes d'aquesta temporada noves que han funcionat, l'últim ha arribar el programa d'humor, El Sábado, va tenir un molt escàs 10% de share. De mentre s'està esperant que un comitè de savis elabori una solució als mals endèmics de l'ens públic. La presentació de l'informe no es farà fins després de la celebració del Referèndum de la Constitució Europea. S'haurà d'esperar.

La crònica negra, periodisme?

Les televisions espanyoles ofereixen al llarg del dia un seguit d'espais en els quals es tracta el què es coneix com a crònica negra. Al matí, els tres magazins que s'emeten tracten en alguna secció temes d'aquests. Es basen bàsicament en gent que explica com la seva germana ha estat violada, com se els hi ha cremat la casa etc. A vegades, no només hi ha una veu en off sinó que també el testimoni en rigurós directe dels afectats. Mai he entès com la gent accedeix a explicar aquestes coses a la televisió, tot i que caldria veure si hi ha algun tema de convençiment per part dels reporters desplaçats. Un cop allà, comença el derrumbament moral dels afectats. Aquest divendres, al programa Cada día -Antena3- tenia una connexió amb una dona que havia perdut els dos fills mentre ella havia sortit a comprar el pa. Després d'explicar les seves penes i vessar moltes llàgrimes davant de l'audiència, la presentadora anava insistint amb preguntes. Feia cara de pena la Campos, però vaja, si veus que algú està compartint el dolor amb tanta gent, el millor que s'ha de fer (seguint la escassa ètica periodística existent) és tallar la connexió. Però vaja, després de burxar-la una bona estona, la Campos li va dir que volia mantenir el contacte i seguir el seu cas i oferir-li ajuda en tot el què pogués (un patró que en altres ocasions ha seguit Ana Rosa Quintana i segurament Inés Ballester).
No sé perquè, i deixeu-me que sigui malpensat, en aquests moments ni s'enrecorden del nom de les persones, el que segur tenen en ment és el share d'ahir, per cert, la Campos més que la reina de las mañanas ha passat ha ser una simple ventafocs...

Una altra guerra... televisiva

Els dimecres les dues cadenes privades que emeten en obert, Telecinco i Antena 3 tiren endavant una guerra molt dura (i molt cara). Treuen les seves millors armes per tal de fer-se amb el lideratge. Antena 3 ofereix en el seu prime time la sèrie "Aquí no hay quien viva" que va seguida després del programa "Buenafuente". Per la seva banda, Tele5 ofereix "Los Serrano" i al late-night, "Crónicas Marcianas".
Les dues sèries són els dos titans de les privades i intenten fer-se ombra. Mentre que la temporada passada qui s'alçava amb la victòria era la gent de Santa Justa, aquesta temporada s'han girat les tornes i la superpoblada escala de veïns guanya. De moment, al marcador ANHQV, 3 LS, 1.
Les dues sèries ofereixen resultats d'audiència que fan notar que compten amb el recolzament massiu del públic espanyol. Les dues han superat el llistó dels 8 millions d'espectadors (quedant a la vora del récord marcat en el seu moment per Médico de Familia).
A la nit, la batalla canvia de protagonistes. L'imperi marcià de Xavier Sardà que porta 7 anys en antena (la majoria dels quals amb un lideratge clar) però ara, un conegut de l'audiència catalana s'embarca amb el seu propi programa. L'aposta d'Antena 3 i El terrat ja ha guanyat els dos últims dimecres als de Mart, i es clar... l'emperador té por de perdre el tro. Amb conseqüència, la millor arma que se li acut, és ensenyar quatre escenes pornogràfiques dels anys 30 emplenar la taula de gent que parla de sexe... aquesta estratègia l'ha perjudicat més que beneficiat, almenys en aquesta última edició, on la distància dels dos eren de fins a 5 punts.
La guerra continua perquè de moment Tele5 no té intenció de moure Los Serrano dels dimecres i pel què fa a Crónicas... potser sí que és veritat allò de qui perd els orígens perd la identitat.